diumenge, 19 de desembre del 2010

Kimchi!!


Bé, després de gairebé 4 mesos vivint a Corea del Sud i de començar aquest blog, m'he adonat que encara no us he parlat mai del Kimchi, el símbol nacional de Corea!!

El kimchi (김치) és un plat típic coreà en el qual es fermenta col xinesa (배추 "baechu") amb pebrot o ají vermell mòlt, alls o cebes tendres. Fa una olor molt forta i característica, la veritat, i té un sabor salat i sobretot picant. 
La bona notícia és que és molt bo per la salut, i està reconegut per la UNESCO com un dels aliments Top10 del món quant a saludable i nutritiu. Així doncs, sembla que apuja les defenses del nostre cos, és antioxidant i ajuda a eliminar el colesterol. A més, estimula l'apetit i neteja els intestins pel seu contingut en àcid làctic. El kimchi té: Molta vitamina C i carotens, diverses proteïnes, carbohidrats, calci, i vitamines A, B1 i B2.

El kimchi és un dels aliments més consumits a Corea, i els coreans acostumen a menjar-lo com a acompanyant (substitut d'una amanida) en tots els àpats del dia. Contràriament al que molts coreans pensen, és un producte força recent històricament i d'origen xinès, però s'ha tornat tan popular que sovint es confonen i diuen que el Kimchi sempre ha estat present en la vida dels coreans.
Malgrat tot, s'ha de reconèixer que ja fa uns segles que volta per aquí: A Corea tenen molta tradició de menjar verdures, però a l'hivern, com a conseqüència de les baixes temperatures no es pot cultivar res. La solució és el kimchi: una col fermentada que es comença a preparar durant la tardor i així dura tot el fred hivern fins l'inici de la primavera (de fet en preparen tant que el fan durar fins la següent tardor). El procés de fer el kimchi no és complex però si laboriós, i és per això que en les zones rurals tota la família contribueix a la recol·lectació de la col i la seva fermentació. A la ciutat, sovint ho fan les àvies o les mares, i les dones més modernes que no tenen temps ni ganes de preparar kimchi el compren ja fet.
Les quantitats de quantitats de Kimchi que s'elaboren són enormes, perquè han de durar tot l'any. Una vegada acabada la seva preparació, es col·loquen les diferents classes de kimchis en pots de ceràmica capaços de suportar els canvis de temperatura (al camp) o en unes neveres especialment preparades per emmagatzemar kimchi (sovint són gairebé tan grans com les neveres normals de menjar, el que fa que les cuines sempre quedin atapeïdes amb les dues neveres!).

A part de menjar-se axí sol, com a aperitiu, també s'utilitza com a ingredient base per a fer altres plats, sobretot sopes o guisats (que a la meva Universitat els encanta cuinar, per desgràcia dels paladars sensibles com el meu... Ç___Ç). Exemples: sopa de kimchi amb tofu (Kimchi Chigae), sopa de kimchi (Kimchi Kuk); arròs fregit amb kimchi (Kimchi Bokum Bab), fideus amb kimchi (Kimchi Bibimkuksu); empanades/dumplings de kimchi al vapor (Kimchi Mandu), que també es poden menjar amb una sopa (Kimchi Mandu Kuk),...

En fi, perquè us feu una idea més clara de com és us deixo unes quantes imatges, entre les quals apareixo jo preparant kimchi i vestida com una autèntica "ajuma"!









Fotos del Kimchi Event en el que vaig participar, i que en teoria era per fer kimchi per els sense sostre, els avis que viuen sols, les famílies amb pocs recursos i els nens orfes coreans... Espero que els agradés el kimchi que vaig preparar!













dissabte, 27 de novembre del 2010

Lents de contacte de colors


Familia!

Un cop passat l'ensurt de la setmana passada torno a ser aquí amb una entrada sobre un tema més distès, però no per això menys terrorífic... ¬¬´

Aquesta vegada el tema no té res a veure amb la política, simpelement és una moda que trobo bastant friki i que encara avui em fa venir esgarrifances quan em topo amb alguna d'aquestes mosses...
Vull compartir amb vosaltres una nova moda que s'ha estès al Japó, Corea i potser també la Xina. Si bé abans eren només la gent de la faràndula o els que es dedicaven a l'espectacle els qui en duien, avui gairebé tothom té a casa seva un parell de lents de contacte de color. No exagero, fins i tot alguns professors de la meva universitat en porten. 
La característica principal que fa tan especials les lents de contacte japoneses i coreanes és que amplien el tamany de la nineta de manera que els ulls es veuen més grans com a efecte òptic, a vegades tant que espanta i tot. Aquí a Corea les noies són força tímides i es posen colors discrets com el negre o el marró (tot i que quan et miren amb aquell color negre tan penetrant la veritat és que impressiona igual...), però al Japó porten cada cosa que és per caure de la cadira. 
Les estrelles de la TV, cinema i musicals també en duen, especialment davant la càmara, perquè d'aquesta manera sense la necessitat de fotoshop o maquillatge tenen uns ulls enormes i brillants com focs artificials.

Com que no hi ha molta teoria sobre el tema que pugui aprotar, simplement us deixaré amb un recull d'imatges perquè entengueu la magnitut de la situació!

Fins aviat!






 (Encara que siguin negres, fan por... U_U)


 (Per triar i remenar)
















dimecres, 24 de novembre del 2010

Atac de Corea del Nord

Bé, això més que una entrada en sí, és més aviat un aclariment i un missatge de tranquil·litat cap a tots aquells que m'heu expressat la vostra preocupació en les últimes hores.

Alguns m'heu demanat que expliqui què va passar ahir al matí, però sincerament em fa molta mandra, i més, a hores d'ara multitud de periodistes han escrit articles més o menys rigurosos sobre l'incident. Per tant, crec que si no esteu del tot assabentats sobre què està passant, googlejant o entrant a qualsevol diari on-line ho podreu trobar fàcilment.

No obstant això, si que m'agradaria remarcar alguns punts per no crear confusions: 

1) Des de feia uns dies tropes americans i sur-coreanes navegaven en aigües sur i nor-coreanes realitzant maniobres militars.
2) Oficialment, quan el govern de Corea del Nord es va assabentar d'aquesta intromissió en territori propi, van procedir a llançar una sèrie d'obusos  (es parla de 70 o 80) sobre una illa anomenada Yeonpyeong, situada en territori sur-coreà, al mar groc, prop de la frontera amb Corea del Nord.
3) També oficialment, han mort dos marines, 2 civils i hi ha entre 15 i 30 ferits. és l'atac considerat més greu des de 1953 perquè involucra el bombardeig a poble de civils (tot i que l'avió que van fer esclatar als vuitanta matant 170 passatgers déu n'hi dó, també...).
4) Corea del Sud van contraatacar immediatament a foc obert just després de l'agressió.
5) Contràriament a altres "atacs" de Corea del Nord, en aquest cas sí que han confirmat la seva implicació en l'agressió.
6) Actualment, després del sobresalt inicial i del foc creuat, Corea del Nord ha amenaçat d'atacar indiscriminadament Corea del Sud si tornen a traspassar les seves fronteres. Corea del Sud i Estats Units han respost amb amenaces similars.
7) Des de la comunitat internacional demanen més compromís per part de Corea del Nord i una sanció adequada, mentre que la reacció d'Estats Units ha estat enviar 75 avions militars i 6.000 soldats al mar Groc, que ja deuen ser a punt d'arribar a les nostres costes.
8) Ahir va caure notablement la borsa estatal i es va devaluar el won, però en vista de que no entrarem en guerra la situació s'ha establilitzat i el won tornava a estar aquest matí com fa 2 dies.
9) Per tant, com a resum i el més important: NO ESTEM EN GUERRA i no crec que hi entrem pròximament, perquè no interessa a cap dels països clau en aquest conflicte: les dues Corees, Xina, Japó i Estats Units. Això sí, l'ensurt ens l'hem endut tots.

Això és tot.

PD: He llegit uns quants articles molt interessants intentant justificar l'agressió com una manera de legitimitzar la successió al poder del fill petit de Kim Jong Il, Kim Jong-un, que no gaudeix de gaire popularitat ni apreci per part dels nor-coreans. Sembla que seria una demostració de força davant el dubte si aquest fill "inepte" en qüestions militars pot ser un bon Gran Líder o no. Però com que no en sé tant sobre el tema, prefereixo no ficar la pota.

Ja veurem com evoluciona tot aquest conflicte i no dubteu que us mantindré informats si passa res d'extraordinari.

dimecres, 10 de novembre del 2010

11/11 - Pepero Day!!!!




Familia!
Us convido a celebrar amb mi un dia molt especial, el Dia Pepero!

La veritat és que la primera vegada que en vaig sentir a parlar, vaig témer que algun integrista del PP no hagués vingut aquí i hagués instaurat aquest dia per mostrar l'orgull de pertànyer a tal partit polític... Però res més lluny de la realitat: resulta que els Pepero (빼빼로) són uns bastonets recoberts de xocolata (com els Mikado, vaja) que fabrica el conglomerat Lotte des de 1983, i el dia 11 de novembre (11/11) és el dia perfecte per menjar-ne i regalar-ne als amics.

El mite diu que el dia Pepero va començar el 11/11/1994, quan un grup d'adolescents de Pusan van decidir regalar-se entre elles aquests bastonets amb tota la seva bona intenció, sota el lema: "espero que aconsegueixis estar tan prima com aquest Pepero" xD. (Absolute Korean style).

La veritat és que no se sap ben bé com va sorgir tota aquesta idea i com es va estendre per tot el país, però la moda va anar creixent, i ha arribat un punt en què el Pepero Day s'ha convertit en una espècie de dia de Sant Valentí, en el qual les parelles o els amics es regalen Peperos com a mostra d'amor i apreci.

La tria del dia tampoc no és casual. La data 11/11 recorda a la forma dels bastonets Pepero, i segons diuen, l'any vinent (11/11/11) serà apoteòsic!
Així doncs, per satisfer les necessitats consumistes del jovent coreà, Lotte proveeix per aquestes dates packs sencers Pepero que inclouen els famosos bastonets, assortits de bombons com "Ferrero Rocher", ossets de peluix, cors de peluix, llaminadures amb forma de cor, etc. De fet, els de Lotte estan encantats, perquè en una sola setmana ja fan l'agost venen aquests lots Pepero, i per sort, encara hi ha els compradors fidels que en consumeixen durant tot l'any!

Ara per ara hi ha 10 varietats diferents de Pepero: xocolata (l'original), xocolata amb ametlles, xocolata blanca, xocolata a l'interior, amb gust de maduixa, gust de llimona i formatge (ecs!), formatge, cocoa, uns que són més tovets que es diuen "soft", Woman in White & Man in Black (que tenen trossets de cookie enganxats) i els Topic (copiats dels "Toppo" japonesos).
No obstant això, cada Pepero Day treuen a la venda edicions limitades amb gustos i formes innovadors.  

Jo, per la meva part, celebraré aquest dia com es mereix i intentaré provar tantes varietat de Pepero com sigui possible! 
Us desitjo un feliç dia a tots i ja sabeu, si us pica la curiositat només cal que me'n demaneu i us els envio per Nadal!

Per acabar us deixo unes quantes fotos perquè veieu la magnitud de la qüestió!












dilluns, 18 d’octubre del 2010

Korea: Cookin' NANTA Preview

NANTA!!!!!



Hola de nou!!

La setmana passada vaig anar a veure un espectacle molt interessant que gaudeix d'una gran popularitat a Corea del Sud (sobretot entre els turistes) i m'agradaria compartir-lo amb vosaltres. Tant de bo tingueu la oportunitat de veure'l, perquè val molt la pena.


S'anomena 'NANTA' i es tracta d'una "non-verbal performance" (és a dir, que no parlen -> com el Tricicle o Mister Bean) en la qual es combina la música, la dansa, les acrobacies, la mímica i la cuina. Va debutar el 1997 i des de llavors s'ha convertit en un referent mundial pel que fa a espectacles de percussió (va estrenar cartell a Broadway el 2004). És un espectacle que consisteix en una trama ben senzilla (que sempre és la mateixa, malgrat que hi hagi diverses companyies de Nanta):

"Un grup de cuiners han de preparar un banquet nupcial que començarà a les 6 en punt". Com que els queda poc temps i molts entrebancs per endavant, hauràn de fer servir tota la seva audàcia per acabar els plats a temps. Per a fer-ho, mentre cuinen menjar de debó (que uns pocs escollits entre el públic poden desgustar durant l'espectacle) fan diversos números d'acrobàcies i de percusió utilitzats tots els estris i utensilis de cuina imaginables (el número dels ganivets és boníssim). A més incorporen a les taules de cuina uns fogons per cuinar el menjar i que en ocasions serveixen per "rostir" el personal (:P).
El número final és el més famòs, en el quan utilitzen melodies de percussió tradicionals - samullori- amb els antics tambors coreans per tal d'acostar aquesta tradició milenaria al públic estranger i fer-la més amena.

Pel que fa a mi, haig de confessar que no m'esperava que m'agradaria tant. Comença "light" i en un to distès que fa que riguis a cada moment. Tenen molta gràcia i sentit de l'humor i els "gags" estàn ben trobats. Després s'escalfa l'ambient quan comencen els números amb foc i aigua i quan treuen gent del públic perquè els ajudin a cuinar (d'una manera tan distesa i divertida que et fan venir ganes de pujar tu també). Però el número final és boníssim. Simplement insuperable. La iluminació, la coreografia, el ritme, la percussió, creen un clima únic que et deixa amb la boca oberta. Literalment. Relament s'estàn uns 20 minuts tocant els tambors sense parar amb una energia brutal.
Si mai teniu la oportunitat, no ho dubteu. No us decebrà.

Us deixo unes imatges i un vídeo perquè us en feu una idea i també l'adreça web oficial perquè en feu un cop d'ull (http://nanta.i-pmc.co.kr/en/sub1.asp)!







divendres, 8 d’octubre del 2010

Mort a Corea (?)

Hola de nou!

Bé, això no és una nova entrada pròpiament dita, més aviat una anècdota que ha passat aquesta setmana i que volia compartir amb tots vosaltres. Segur que us deixarà tan astorats com a mi!
Dilluns al matí la universitat va rebre els estudiants estrangers que començàvem les classes de coreà vestida de dol. Just davant de la porta del dormitori hi havia col·locat des de les 8 del matí un velatori portàtil per plorar la mort d'un ex-alumne de la universitat. 

La veritat és que l'emplaçament del velatori ja em va semblar completament fora de lloc, però no és res comparat amb el que va passar a continuació. A les 8:15 va aparèixer un autocar plen de gent que venien de l'enterrament, entre els quals hi havia amics, companys de feina i familiars. La jove vídua (entre 20 i 30 anys) i la mare del difunt van baixar de l'autocar amb l'urna als braços i es van dirigir juntament amb un sèquit funebre a l'edifici de ciencies socials (que és on estudiava el noi). 

Jo havia d'anar a classe a les 9, així que els vaig deixar enrere quan entraven a l'edifici (a ells i als que encara ploraven al velatori - que eren bastants, i molts d'una generació complentament diferent a la del difunt - mimetisme). 
Tot l'assumpte era força atípic, així que vaig preguntar als meus amics coreans què estava passant (de fet, al principi, en veure tanta gent que el plorava vaig pensar que era un professor molt estimat; però la gent simplement el vetlla perquè era un alumne de la mateixa universitat, no perquè el coneguessin relament).

Bé, segons m'han explicat, quan algú mor a Corea i els seus familiars volen celebrar un enterrament d'aquest, passa el següent:
1) Se celebra la cerimonia religiosa pertinent segons les creences del difunt, se l'incinera i es retorna les cendres a la família. Llavors els serveis funeraris proveeixen autocars per a tothom i comença el llarg viatge per la vida del difunt.

2) Primer es dirigeixen tots a la casa on va nèixer (encara que ja no hi visqui ningú de la seva família) i el vetllen (normalment, davant de la porta). M'han dit, que fins i tot a vegades entren a la casa que ocupa una altra família, posant-los la urna de l'anònim difunt al mig del menjador!
Si tenim en compte que la vetlla a la universitat on va estudiar va començar a les 8, us podeu imaginar a quina hora van anar a picar la porta de la casa on va viure i de l'insititut on va estudiar. Com que el noi acabava de llicenciar-se feia poc, la univeristat el volia recordar amb tots els honors, així que van deixar el velatori posat tot el dia.

3) Després, es veu que el sèquit es dirigiex a la feina del difunt i, per escabrós que pugui semblar, dipositen l'urna a l'escriptori que ocupava i fan que tothom deixi de treballar per vetllar-lo un moment. Després els ex-companys de feina poden seguir treballant, mentre els familiars segueixen el viatge als llocs clau (o importants) en la vida del difunt. Imagineu-vos quan pot durar això amb un home/una dona de 90 anys!!!!!!

La veritat és que no sé quin tipus de religió fa aquesta ceremonia o si hi ha molta gent que la fa, però només d'imaginar-me tot Seoul ple d'autocars i sèquits amb urnes anant a les empreses, a cases privades, univeristats,..... per tot arreu..... em dona un malt rotllo!
Tot i així haig de dir que sembla que quan més gran és el difunt i a més llocs ha viscut/treballat, més reduït és el número de llocs de vetlla, i simplement es limiten a la casa familiar i el lloc de treball on va estar més temps.

I això és tot xD.

No, ara de debó, em sap molt de greu la pèrdua d'aquest noi, que deixa vídua una pobra mestressa de casa (i en els temps que corren a Corea això és molt dur).
Però espero que la pròxima vegada posin el velatori al Hall o dins alguna facultat, no davant la porta del dormitori!

PD: Prometo que la pròxima entrada serà sobre alguna cosa més alegre....
PD2: R.I.P. Ex-alumne anònim.