AJUMA!

El capítol d’avui va dedicat a totes les ajuma de Corea!

- Comencem per la pregunta bàsica: Què és una ajuma?

 “Ajumoni” significa “senyora”, i s’utilitza per designar tota dona casada a partir dels 30 anys. Ajumoni és sinònim d'"ajuma", però s'utilitza amb més de respecte. 

La seva parella és l’ “ajushi” (“senyor”), tot home casat o més gran de 30-40 anys.

- Perquè són tan famoses i polèmiques?

Les ajumes a les quals em refereixo aquí són un tipus específic de dona. Són dones majors de 40 anys (les més perilloses tenen entre 50-60 anys)  que van nèixer/crèixer durant l’època de la guerra civil coreana i van haver de pagar un preu molt alt per sobreviure durant la postguerra.

La majoria són dones que van haver d’aixecar el país i van passar-se la major part de la seva vida treballant de sol a sol per alimentar els seus.

I ara, creuen que ja han fet prou sacrificis i els toca a la resta pringar. Fins aquí, fins i tot nosaltres podriem estar d’acord amb la seva opinió, perquè realment ho van tenir difícil (no totes, moltes són ajumes amb marits rics i sacrificats; mestresses de casa malcriades :P).

El problema és que són molt maleducades i tenen molt mal geni. Quan te’n trobis una al davant, deixa-la passar. Si no, et donarà tal empenta que t’enviarà a la paret (hi ha tota mena d’històries de persones amb enguinços, blaus, torçadures,... per culpa de l’atac d’una ajuma amb pressa).

I la cosa al metro empitjora. Quan les portes s’obren, abans de deixar sortir la gent, ja hi ha una munió d’ajumes que entren corrent, a cops de colze, i s’inicia una batalla per aconseguir lloc. Quan n’hi ha un de lliure se’l disputen entre elles, corrent literalment per asseure’s-hi les primeres o increpant a la més ràpida. Però si no n’hi ha de lliures, i tu estàs assegut, ja has begut oli. Se’t planten al davant i comencen a fer pressió psicològica. Gemeguen, et miren amb cara de pena, fan veure que estan molt cansades, parlen entre elles de com n’és la joventut de desagraida als teus nassos... Finalment, cedeixes perquè no vols problemes i t’aixeques. La majoria de vegades no et donen ni les gràcies, però si ets estranger, a vegades s’estàn 2 minuts agraïnt-t’ho (elles i els ajushi del voltat que són molt majos), encara que abans et posessin verd per estar assegut.

També són famoses per escopir al terra, colar-se a les cues (jo en vaig veure dues colant-se al metro), queixar-se per tot, increpar la resta de la humanitat, ser molt deagradables i no ajudar mai al viatger perdut. Els coreans els hi tenen por, i hi ha programes de televisió humorísitcs on aprofiten aquest personatge per donar calvots a tort i a dret. De fet, el major malson de les noies coreanes és casar-se i convertir-se en una ajuma d’aquestes.

Però els temps van canviant, i a poc a poc, les noves ajuma són dones més modernes, independents, que no han conegut les penúries de la guerra, i per tant, han tingut una vida més feliç.

El més curiós del cas, és que els ajushi (els marits) són molt simpàtics. Sobretot si ets estranger, de seguida et venen a ajudar, o t’ofereixen el seu seient al metro, o t’intenten parlar en anglès,... Crec que fins i tot ells estan acovardats amb les seves esposes...

- Com reconèixer una ajuma?

Es veuen d’una hora lluny. Sempre van amb el seu uniforme de batalla. Roba hortera i totalment kitch (potser dels anys 50), visera extra-gran inconfusible per protegir-se del sol i tot el cabell encrespat. Les ajuma són famoses per les seves permanents i pel seu aspecte “freak” sense límits ni vergonyes.

I encara se les veu més els caps de setmana, quan van en grup a la muntanya a fer trekking, perquè van tan equipades que sembla que vagin a pujar l’Everest.

En aquest sentit, crec que és molt entranyable quan veus grups d’ajumes o matrimonis grans equipats per anar d’excursió. Sense dubte, són persones amb una fortalesa i un esperit a prova de bombes. Llàstima que siguin tan destroyers!

Ah, se m'oblidava! Una cosa que està molt de moda però que és altament perillosa són les excursions en autocar de les ajuma, dins els quals totes se situen al passadís i es posen a ballar al ritme de música disco (els qui hagueu vist la película coreana "Mother" ja sabeu de què us parlo). Sembla que el govern vol prohibir aquest tipus d'activitat perquè hi ha hagut diversos incients amb ferits (no oblidem que són senyores de 60 anys) però les ajumes oposaràn resistència! A veure qui guanya la batalla!

Per acabar, us deixo unes fotografies perquè us feu una idea de les “scary ajuma” que tenen atemorit el país (tot i que hi ha qui diu que elles són el motor real del país, i que sense elles Corea sen va a fer punyetes...).