Primeres impressions de Seül

En aquesta primera entrada, us parlaré una miqueta de Seül i dels seus habitants.

El nucli central actual és tan modern i futurista com Tokyo o Nova York i el barri de negocis també també ho és força. Tota la zona sota del riu és nova, perquè s'hi va començar a construir desprès de la guerra civil coreana, així que no té més de 50 anys. 

La resta de barris "cèntrics" ja són més tiradets, com els barris "cutres" d'Osaka o Fukuoka. I la periferia, en segons quins llocs, s'assembla a la deixadesa d'algunes ciutats xineses. 

De fet, els coreans mateixos són una barreja entre els japonesos i les xinesos, amb un punt europeu (tirant a llatí-espanyol) molt interessant. Per alguna raó els anomenen els "llatins asiàtics". Són més oberts i expressius, i criden molt al carrer (com autèntiques verduleres), i els agrada molt el contacte físic, sobretot entre persones del mateix sexe (és un signe d'amistat veure dos homes agafats del bracet pel carrer o dones agafades de la mà).

Els coreans, sobretot els habitants de Seül, treballen molt, però no tant com els seus veïns asiàtics. Així poden  gaudir una mica més del seu temps d'oci (el cap de setmana més de la meitat d'urbanites surten d'excursió al camp per respirar una mica d'aire pur). 

Pel que fa als seus costums, tenen una gran semblança als japonesos, degut a la influència del confucianisme i el budisme a les seves vides, però encara tenen actituds una mica brutes com la dels "xinesos" d'escupir al terra, o llençar-hi la brossa (resultat de la moda japonesa absurda de no tenir escombraries al carrer perquè "fa lleig" i perquè els fa por que els terroristes hi col·loquin bombes --> pitjor el remei que la malaltia!); i es nota que la ciutat està en ple creixement i modernització (sembla que cada 6 mesos canvien els negocis, sobretot els bars i cafès, i cada any apareixen nous gratacels; fins i tot als coreans els maregen tants canvis ).

El 2010 ha estat l'any del disseny de Seül i això ha fet que es posés molt d'interès en modernitzar la ciutat i fer-la "maca". Fins ara tots els edificis construits eren resultat de les runes que van quedar després dels bombardejos i el setge a la ciutat durant la guerra, i buscaven la funcionalitat i l'abaratiment dels costos per sobre de l'estètica. Ara, aquesta percepció va canviant, com també entren amb força la preocupació pel canvi climàtic i el reciclatge. En resum, estic segura que en 10 anys la ciutat serà tan bonica i moderna com el mateix Tòquio.

I això és tot per ara!